La tardor de l’any 1995 va fer la seua presentació oficial a la societat mutxamelera l’Associació Cultural L’Assut. Feia ja alguns mesos que un grup de gent érem conscients i estàvem preocupats respecte a la situació en què es trobava el nostre patrimoni material i cultural, i, a més, ens semblava imprescindible protegir-lo i necessari donar-lo a conéixer.
Amb este propòsit fonamental, recollit en l’article tercer dels estatuts de l’Associació, ens vam decidir a tirar endavant: “Les finalitats seran les de promoure la recuperació, conservació i difusió del patrimoni cultural de Mutxamel per qualsevol mitjà, així com fomentar la reflexió col·lectiva sobre el present, passat i futur del municipi”. Superada la tramitació administrativa, la junta gestora que va començar a caminar estava presidida per Francesc Ortiz i Alemany, i ocupava el càrrec de secretari Ferran Gosálbez i Gomis. Entre els vocals, Leandre Iborra, Loreto Forner, Carles Ripoll, Assumpció Brotons, Francesc Pastor i Verdú. Volem aclarir que els recursos econòmics que es disposaven eren les quotes que pagaven els components de l’Associació.
L’acte de presentació va tindre lloc el dia 3 de novembre de 1995 al local anomenat “Casa Tuta” i van intervindré els cronistes de Sant Joan, Isidro Buades, i la de Mutxamel, Assumpció Brotons. El diari “Información” es va fer ressò d’este naixement, “...La Asociación cultural l’Assut, según sus promotores, es una entidad abierta y plural que tiene como objectivo fundamental investigar, rescatar, proteger y difundir el patrimonio cultural de Mutxamel y de la Comarca de l’Alacantí... Al igual que las obras de ingenieria hidráulica denominadas Assuts, que desviaban el agua de lluvia “aiguadut” para regar los campos, la asociación pretende mejorar y dinamizar la actividad cultural de Mutxamel...”
L’any 1996 va suposar tot un repte alhora d’organitzar activitats. Prompte altres grups associatius locals van oferir la seua col·laboració, permetent així ampliar l’oferta presentada al poble, que va començar amb dos temàtiques molt nostres, per un costat la pastisseria tradicional i per un altre intentar mostrar el deteriorament que patia el nostre patrimoni hidràulic, sobretot els Assuts, que corrien un greu perill de desaparició. El rellotge va començar a posar-se en marxa el dia 14 de gener, quan l’equip de treball, junt amb l’Associació de Dones Mutxameleres, va presentar un col·loqui-exposició titulat “Pastisseria tradicional de Mutxamel”. Es va editar un llibret amb les receptes del dolços tradicionals de la localitat, gràcies també a la col·laboració dels forns del poble, que ens van ajudar encantats.
Al mes de març es va organitzar, al Centre de Muntanyisme de Mutxamel, una exposició que es deia “Terra: font de vida dels nostres avantpassats”, on s’intentava explicar la importància del treball agrícola dels nostres majors.
Sense oblidar el tema del patrimoni hidràulic, es va preparar un manifest anomenat “SOS ¡¡Salvem els Assuts!!”, on després d’una breu introducció del que significaven els assuts, i el sistema del reg tradicional al llarg dels segles per al desenvolupament del nostre poble, es demanava la signatura de veïnes, veïns i persones interessades, per presentar-les a l’Ajuntament amb la intenció que s’adoptaren, amb urgència, les mesures oportunes per a la rehabilitació necessària d’estos monuments i la casa del Pantanet.
Per al mes d’octubre es va acordar preparar un cicle cultural, que es pretenia anual, amb la idea de potenciar el coneixement del nostre municipi, des d’un punt de vista multidisciplinari. Portava per nom “Mutxamel i la seua història” i va ser un gran punt de trobada, on professors universitaris i professionals dels temes a tractar, deixaren constància del seu saber, permetent als que allí acudien ampliar els seus coneixements, sobre diferents aspectes del Mutxamel, passat, present i futur.
L’any 1998 l’Associació va acordar crear una distinció honorifica, amb forma i arrels mutxameleres, la coneguda “Ametlla Dolça”. Este guardó tenia com a objectiu principal reconéixer i distingir aquelles persones i col·lectius que al llarg de la seua vida havien tingut uns oficis centenaris, que havien passat de generació en generació, i alguns d’ells es trobaven a punt de desaparèixer. També es va voler premiar la labor d’aquelles i aquells professionals, que, amb la seua feina exercida al nostre poble o fora d’ell, van revolucionar el món de la medicina, cultura, ciència o les belles arts, portant el nom de Mutxamel més enllà del nostre entorn o millorant la salut i la vida diària dels que aquí vivien.
El “Mesón Ino” era el lloc on es celebrava este acte tan entranyable, on els guardonats, acompanyats de familiars i amics, rebien esta distinció honorífica pel seu treball, però també pel seu comportament, cívic i social. El primer mes de desembre, any 1998, que es va lliurar este guardó, van ser dues les ametlles dolces que es van concedir, i a dues persones ben conegudes i estimades al nostre poble, Francisco Pastor Martínez, ”Paco Vinagre”, que durant més de quaranta anys va ser organista a la nostra església parroquial i a Antonio Llopis Quereda, “Tonico el Ferrer”, el qual al seu taller ubicat a “la Rambla” arreglava els utensilis dels llauradors i altres ferramentes dels veïns del poble, al llarg de més de trenta anys.
El ceramista Arcadi Blasco, el metge Miguel Pérez, Rosa del Campo Satué, “Doña Rosita la Comadrona”, el Club d’Amics de la UNESCO i el físic mutxameler, José Bernabeu, van ser les persones i entitats que van obtenir l’“Ametla Dolça”, que va finalitzar el seu recorregut l’any 2003, època en què el consistori mutxameler comença a donar l’Agulla d’Or. De totes les persones premiades anirem fent menció i donant informació més detallada al llarg de diversos articles.
Al mes de febrer de 2004 l’Associació Cultural l’Assut va decidir deixar de funcionar com a col·lectiu. Però al llarg dels seus anys de vida, moltes són les activitats que es van fer i moltes les que han quedat impreses per al futur. Exposicions, recuperacions i representacions d’obres de teatre centenàries, “Mambisos a Mutxamel”, llibrets que ens permetien admirar el nostre patrimoni arquitectònic, simplement “Alçant la mirada cap al cel i contemplant els nostres voladissos”. Textos escolars perquè les xiquetes i xiquets pogueren saber què era un assut i perquè aprofitava, “”L’assut: herència dels avantpassats”.
El treball d’investigació d’un grup de persones lligades a l’Associació va permetre la confecció d’un llibre extraordinari, que va veure la llum l’any 2002, i que va esgotar ràpidament la seua tirada de mil exemplars, que porta per títol: Mutxamel: Records d’un segle. Este treball va comptar amb l’ajuda inestimable de la Regidoria de Cultura del nostre Ajuntament i de l’Institut “Juan Gil Albert” de la Diputació Provincial d’Alacant. Va ser tota una experiència gratificant i inoblidable, tant per als autors com per al veïnat , que va poder saber més i veure de manera conjunta el seu ric patrimoni material i cultural, al llarg de cent anys.
L’exposició fotogràfica “Les bodes dels nostres avis”, realitzada al Centre de Muntanyisme, va posar fi a un projecte de quasi una dècada de treball altruista en equip, que no puc deixar d’evocar com il·lusionant, creatiu i estimat, en pro de la cultura i la memòria col·lectiva de Mutxamel.
Assumpció Brotons Boix.
Cronista Oficial de Mutxamel. Novembre 2020.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments