Comencem hui en este bloc un passeig històric i cultural pels carrers i places de Mutxamel, espais que reuneixen edificis emblemàtics, cases familiars de la gent d’estos llocs, comerços, serveis, festes...i sobretot ens portarà a saber un poc més del nostre municipi i a evocar moltes vivències familiars.
Els carrers han patit al llarg de la història nombrosos canvis amb les seues denominacions oficials. Encara que en alguns casos el veïnat sempre ha conservat el nom primer i tradicional amb què es va denominar. El nostre caminar comença per una placeta i un carrer que formen part del nucli antic tradicional i que a més era punt de confluència de tres vies importants, estem referint-nos a la placeta i al carrer de la Soledat.
A la placeta desembocaven el carrer de la Séquia, per on entrava al nucli urbà la séquia mare, el carreró de Sant Pasqual i el carrer Sol. Una de les primeres referències d’este lloc ens arriba de la mà del sacerdot i cronista Vicente Bendicho que va ser curat de la nostra parròquia (1616-1638) i va deixar recollida i ordenada la documentació existent a l’arxiu parroquial. Segons Vicente Bendicho “la segunda Iglesia es una capilla de Nuestra Señora de la Soledad, edificada en la plaza que decimos de los Pasquales; por su comodidad y devoción es muy pequeña, pero esta y la de Montserrat muy antiguas, tanto que lo fueron antes que se edificase la parroquia , y consta por clausulas y testamentos en que dexarian missas en la capilla de Montserrat y de la Soledad, que oy se celebra en la parroquia y por los autos de la fundación de la misma” .
És a dir que la primera denominació que tenim d’esta placeta és dels Pasquals. Este llinatge era un dels més importants de la zona, ja que els Pasquals de Riquelme eren propietaris de grans extensions de terra a més del Palau de Peñacerrada. Gràcies al llibre de la Confraria de la Mare de Déu de Loreto, sabem que el dia 9 de març de l’any mil set-cents trenta-dos “...fueron nombrados limosneros de la calle a mosen Manuel Pedrasques, desde el Raval a casa del doctor Torregrosa; a Francisco Poveda de Bautista desde la Plaça dels Pasquals hasta la Carneceria...”
La necessitat de l’obertura i la millora de noves vies de comunicació entre Mutxamel i Alacant, pel sud, i cap a Alcoi, a través de la serra de la Carrasqueta, provocaran un canvi radical en el traçat urbanístic de Mutxamel, que portava segles sense patir modificacions importants. La concessió del tramvia d’Alacant a Mutxamel, l’any 1896, va ser determinant per a obrir estos espais de la població que, fins a este moment eren sendes o, simplement, bancals, i va permetre donar eixida a llocs emblemàtics com va ser la plaça Nova, amb el carrer Felipe Antón, o la plaça de la Soledat, amb el carrer Alfonso XII, per on muntava el trenet de foc fins al Ravalet.
El geògraf i cronista alacantí Figueras Pacheco que va estar a Mutxamel l’any 1913 també ens parla d’este carrer i dels arbres que aquí hi havia plantats: “...las calles son todas llanas, ...la principal de aquella es la recorrida por la carretera de Játiva a Alicante, esta calle según los trozos recibe las siguientes denominaciones : Felipe Antón, Cánovas, Iglesia, Cura Fenoll, Mayor, San Roque y Soledad...hay otros dos paseos formados por acacias a lo largo de las calles de San Roque y la Soledad...”
Un altre espai important d’esta placeta era el moli fariner ubicat al costat de la séquia mare i ja dins del nucli urbà. Tenim notícies del seu funcionament ja en 1636 quan “...Gabriel Pasqual, caballero de Alacant, arrienda a Damià Gacia y esposa, vecinos de Muchamel, un molino harinero, situado en la zona de Els Pasquals, durante un año y precio de 110 libras...”. Al segle XVIII havia passat a ser propietat del comte de Faura i ja era denominat Molino de la Soledad. Sabem que l’últim propietari que el va fer funcionar va ser el veí mutxameler, Francisco Soler Antón, que l’adquireix el 5 de gener de 1903 a Josefa Bassegalupo y Zea. El document de compra venda ens proporciona la situació exacta de l’edifici i la seua capacitat per a moldre: “...un molino harinero de una muela, titulado de la Soledad, situado en el pueblo de Muchamiel, plaza de la Soledad, número treinta y seis de policia, lindante por la derecha saliendo con la Acequia Mayor, por la izquierda con casa de Don Pablo Soler; y por espaldas con tierras del Señor Marqués de Rio Florido...el precio de esta venta es la suma de cuatro mil pesetas...”
Sabem que l’any 1928 l’Ajuntament té llogada la casa que feia cantó als carrers San José (Sol) i la Soledat, on s’instal·la la segona escola unitària de xics de la població i a este edifici s’ubica el col·legi electoral districte segon, anomenat San José, l’any 1931. A esta placeta tenia la seua última parada el tramvia número 4, Alacant-Mutxamel, que arriba l’any 1924.
Gran quantitat de comerços i negocis trobem també al carrer i plaça de la Soledat. Podem començar amb la tenda de comestibles més antiga, la coneguda com dels Capeles, propietat d’Enriqueta Sarrió Capelo i que havia obert l’any 1900. L’acompanyaven la de Francisco Ivorra Bernabeu, Tuta, Arturo Lloret Aracil, Arturet, i la d’Álvaro Poveda Alberola, Catarro. També trobàvem aquí la carnisseria de Calsa i dos fusteries, la primera al costat del molí, propietat de quatre socis, entre ells estaven Quito el Monesillo, Tonet i Vicent la Manca. La seua especialitat era realitzar aixovars per a les parelles que anaven a casar-se, encara que també solien fer partidors per a les séquies. A la part dreta del carrer es trobava l’altra fusteria de Pepe Marco, el Roig, el forn de Carrillo i amb el número 1, mirant cap al sud, la farmàcia dels germans Gosálbez Benavent, que va començar amb sa mare a finals dels seixanta; doncs com podem veure tota una àrea que bullia d’activitat.
Fins a la dècada dels anys setanta del passat segle, va ser l’espai escollit pel veïnat per a acomiadar els difunts; s’aprofitava l’ombra dels “panisecos” , que donaven ombra a cinc banquets de pedra, i al centre una font de piló. El primer veí que oferia les seues condolences era Arturo Lloret, ja que havia d’anar al seu comerç, ubicat enfront, per servir als assistents que entraren “sequets” i altres licors. Les processons que volien arribar fins al Ravalet moltes voltes havien de deixar alguna imatge a la porta de la tenda de Tuta, ja que o bé es trencaven les andes o les persones que les portaven al muscle, no es trobaven amb forces per muntar la costera del carrer Alfonso XII. La processó del dia de Corpus també muntava fins a l’encreuament del carrer la Soledat i Sol, on s’instal·lava una caseta.
Com ja hem indicat a l’inici, també va tenir canvis de denominacions al llarg del passat segle, plaça de Juan Botella, del capità Galán, carrer Luis del Sirval i passeig 14 de Abril, i actualment com s’anomenava durant segles, la Soledat. La planificació urbana d’esta plaça i carrer estret és hui, al segle XXI, completament diferent a la que vam conèixer fa unes dècades. Però sempre serà un espai tradicional, forma part del nucli urbà mutxameler des dels seus inicis i, a més, recordat per la seua unió amb el patrimoni hidràulic, més concretament, amb la sèquia mare, que fins als anys setanta era visible amb les seues cascades i el pont que s’havia de travessar per arribar a la placeta des de el que hui coneixem com barri Marianeta. Un espectacle visual i sonor, irrepetible.
Assumpció Brotons Boix
Primavera de 2024
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments