Al programa de festes de l’any 1903 trobem descripció detallada de les “guerrilles i de les ambaixades” i com no de l’existència ja d’un castell,
“Dia 2 de marzo: Salida de las comparsas de Moros y Crisitianos al punto denominado, Calvario”, dónde simulando un combate irán aproximandose a la población, entrando en ella por la calle de la Carniceria el ejercito cristiano, y por la del Sol, las huestes agarenas, encontrandose entre las calles de San Roque y la Soledad, trabándose entre ambos ejercitos nuevo combate hasta que el Rey Moro intimarà la rendición del Castillo, enviando al efecto ante los muros del fuerte la Estafeta, verificandose acto seguido la Embajada por parte de las huestes agarenas. Terminada esta se verificarà el asalto del Castillo por el Ejercito Moro...”[1]
El lloc escollit per efectuar l’ambaixada era la plaça de Sant Roc, on s’ubicava una mena de castell a un dels cantons del recinte, concretament a la terrassa de la casa propietat de la senyora Victoria Antón, que fitava a la senda de les Portelles i el carrer Manuel Antón, que hui és el començament del carrer Ramón y Cajal. Era un mena de magatzem sobre el qual, tots els anys, José Pastor, “el Lleig”, reproduïa la façana d’una fortalesa amb uns taulons de fusta i es muntava, així mateix, una xicoteta rèplica de la torre Campanar.
El que podem considerar primer castell per a la celebració de les ambaixades es va construir l’any 1950[2]. Estava instal·lat al final de la Rambla a l’altura del carrer Ramón y Cajal i era d’obra. Ressenyar que l’any 1958 no es va poder celebrar l’Ambaixada dels Cristians per haver-se afonat part del castell. Per tant el Bàndol Moro va ser el posseïdor del castell durant tot un any.
El 1959 es construeix un nou Castell de fusta que es plantava cada any al mateix lloc que ocupava l’anterior.
L’any 1967, al finalitzar l’Ambaixada dels Cristians apareix per primera vegada, la imatge de la Mare de Déu de Loreto als merlets del castell en mig de núvols de colors i disparada de coets.
L’any 1984 el Castell és traslladat a la confluència de la Av. de València i la Rambla, per l’obertura d’un tram d’esta última.
Serà al 1995 quan el Castell es trasllada de nou, esta vegada a la rotonda sud de la Rambla, on hui dia encara s’ubica al mes de setembre. L’any 2002 es planta un Castell de nova construcció, que aprofita alguns elements del anterior, però ja apareix clarament representada la nostra Torre Campanar.
Sens dubte, podem assegurar que el Castell es a més del lloc on s’escenifiquen els parlaments declamats pels ambaixadors, es a dir les nostres Ambaixades ja centenàries, un punt de trobada i encontre de festeres, festers, veïnes i veïns. El Castell forma part del Patrimoni històric fester mutxameler, ja que allí es representen uns dels actes més genuïns i importants de les nostres Festes de Moros i Cristians, però sense bel·ligeràncies, constituint per als mutxamelers i mutxameleres, símbols de festa i concòrdia.
Assumpció Brotons Boix.
Cronista Oficial de Mutxamel.
Mutxamel, Setembre de 2020.
[1] Revista de festes de Moros i Cristians, Mutxamel, 1903 [2] Brotons Boix, A. Mutxamel: llibre de les ambaixades de les festes de moros i cristians, Ajuntament de Mutxamel, 2005.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments