L’Església Catòlica commemora el dia 6 d’agost la transfiguració de Jesús, fet miraculós ocorregut segons les sagrades escriptures al mont Tabor, prop del llac de Tiberíades. Jesús se’n va dalt d’una muntanya amb tres d´els seus deixebles, Pere, Jaume i Joan, i allà es va transfigurar davant d’ells: la seua cara es va tornar resplendent com el sol i els seus vestits, blancs com la llum. El va cobrir un núvol lluminós d’on provenia una veu que va dir: “Este és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo”.
El nostre poble també celebra el 6 d’agost esta efemèride, ja que el nostre temple parroquial, nascut el 16 de febrer de 1513, esta dedicat a l’advocació del Salvador Nostre Senyor.
El primer temple que s’alça al segle XVI era de dimensions molt més reduïdes que l’actual. Estava conformat per una única nau central de planta rectangular amb tres capelles a cada costat. El cronista alacantí Vicente Bendicho, que va escriure la Chronica de la Muy Ilustre, Noble y Leal Ciudad de Alicante en 1640 i va ser retor de la parròquia de Mutxamel durant quasi vint i dos anys (1616-1638), és una de les fonts que ens indica com era la primera església, i a més ens confirma també la data d’inici de les obres anteriorment citada, així com les mesures que tenia esta primera construcció:
“La 4ª y más principal es la parroquial, cuyo título es de San Salvador, y es su altar mayor la transfiguración de Christo, Señor Nuestro, que se celebra a 6 de agosto, de que [h]ay un buen cuadro, de él y la fachada se pintó el año 1636; es de sóla una nave, pero muy capaz y espaciosa, con quatro capillas a cada uno de los lados; el altar está a la parte de Oriente y a la de Poniente la puerta, que es a lo antiguo […]”
L’adquisició a la mateixa centúria de la imatge de la Mare de Déu de Loreto, Patrona de Mutxamel, i els miracles atribuïts a la seua intercessió els anys 1545 i 1597, prompte propicien que el culte per la Verge traspasse l’àmbit merament local i s’escampe per tota l’horta alacantina. Al finalitzar el segle XVI, tenim dos grans prodigis atribuïts a l’intercessió de la Mare de Déu de Loreto, ocorreguts als mesos de març i setembre, i pels quals els veïns demanaven que estos dies, foren considerats festa “colent”, es a dir festa de precepte, o el que hui se considera, festa local. L’any 1600, té lloc a Oriola el segon sínode diocesà, presidit pel bisbe Josep Esteve, “devot de la Image de Nostra Senyora Delorito”. En este congrés s’aprova una nova “ ...petició de lo Reverent Clero i Universitat de Muchamel...i se decretà que dita festivitat de Nostra Senyora, primer dia de mars, fos festa Colent en Muchamel i Sant Joan...I en aprés en lo Sinode que selebrà lo Senyor bisbe don Josep Esteve, bisbe de Oriola en lo any 1600, a instancia del curat, clero i Universitat de Muchamel, fora instituït que tal dia com 9 de setembre, tots los anys se selebrés festa a honor i glòria de Nostra Senyora de Lorito, i que fos festa Colent en la universitat de Muchamel”[1].
Es a dir que a l’any 1600 trobem ja perfectament regulats els dies de festa gran de Mutxamel, anomenats per aquell temps, “festa colent”, i que havien estat sol·licitats tant pel Clero com per els diversos càrrecs de l’administració municipal, ja foren de la ciutat d’Alacant o de la vila de Mutxamel.
A finals el segle XVIII, per circumstancies que no podem precisar es redacta un escrit des de el bisbat d’Oriola, recordant al cura de l’església de Mutxamel, en aquells anys, el senyor Miquel Gómez, quines són les festes de precepte que ha de complir, i quines no, entre elles la del titular de la nostra parròquia, El Salvador . Per la seua importància fem la transcripció completa del document.
Copia del decreto sobre la festividad de N.S. del Loreto y la del Salvador. Palacio Episcopal de Orihuela y agosto 2 de 1790.
Se declara fiesta entera de precepto el dia de N.S. de Loreto para todos los vezinos y moradores del termino secular de Muchamiel, aunque sean de diversas feligresias, por ser votada en 1545 por el Clero, Universidad de los vezinos de dicho Partido y ayuntamiento de la Ciudad de Alicante a que estava sujeto entonces, y aprovada por el Ordinario antes del Decreto de Sr. Urbano Octavo; pero no el de la Transfiguración del Salvador, titular de la Parroquia por faltarle todas las referidas circunstancias. Así lo publicará y cuidará guardar el cura de dicha Parroquia de Muchamiel. Lo declaro, decreto y mando el Sr. Governador Provisor y Vicario General de esta Diocesis, y lo firmo de que certifico.
Dr. Dn. Bruno Andreu”[2]
Actualment i seguint les instruccions del calendari laboral, els dies de festa local a Mutxamel, son el ú de març i el nou de setembre, i si qualsevol d’estes jornades coincideixen amb el dissabte o diumenge, es quan el sis d’agost, es transforma en festivitat local, com ha passat este any 2020.
Actualment al nostre temple parroquial el presbiteri alberga l’altar major dedicat al Salvador Nostre Senyor, titular de l’església parroquial. La imatge es troba a la part superior i central de l’altar, allindanada i emmarcada per quatre columnes d’ordre corinti i daurades. La talla actual és de pasta de fusta i va ser beneïda el dia 9 de setembre de 1942. Rematant el conjunt, podem contemplar una mena de portada neoclàssica que simbolitza la representació de l’Esperit Sant.
La imatge del Salvador com a titular de la parròquia es pot admirar a diferents llocs de l’edifici, realitzada amb materials diversos. Així al reliquiari de plata que cobreix a la Mare de Déu de Loreto (1592), al remat superior podem contemplar l’escena de la transfiguració de Jesús al mont Tabor. Al frontal de la capella de la Verge també apreciem, feta de fusta, la figura del Nostre Senyor que porta a la seua ma esquerra la boleta del món.
Si alcem la mirada cap a la vidriera de la façana principal també contemplem al Salvador, imatge que es repeteix al exterior però en esta ocasió feta amb pedra. De les cinc campanes que hi son actualment al nostre campanar, dos d’elles porten inscrit el nom del Salvador.
Encara que la festa de Moros i Cristians es en honor a la Mare de Déu de Loreto, el poble de Mutxamel va lligar el anunci de la festa de setembre a la figura del Salvador, considerant este dia com el de la senyal. Des de fa més d’un segle el dia 6 d’agost, aprofitant la eixida al carrer de la imatge del Nostre Senyor, les banderes de la Festa, en principi la del bàndol moro i cristià, solen eixir a la desfilada per confirmar al veïnat que a setembre tindrem festes.
A finals dels anys seixanta de la passada centúria s’incorporen també a este acte les banderes de les comparses que conformen la festa de Moros i Cristians, així com la figura dels càrrecs festers, captans, capitanes i abanderats, que porten les insígnies dels dos bàndols festers.
Si per una sèrie de circumstancies, no es podia celebrar la Festa, el 6 d’agost no apareixien les banderes a la processó, com passarà esta setmana, i ni tant sols eixirà el Salvador a recórrer els carrers de Mutxamel, a causa de l’epidèmia del Covid que afecta a tot el món. Per cert, fa cent anys, al 1920 també estaven suspeses les festes. Com a curiositat dir que el dia de la Senyal, quan es baixa la talla del Salvador del seu espai, este es troba cobert pel retaule pintat per l’actor i pintor Paco Hernández, lligat a la festa i al teatre també del nostre poble. La composició representa la transfiguració del Nostre Senyor al mont Tabor, i va ser pintada l’any 1941.
Com que ens trobem davant d’un dia festiu que serà recordat per tots i totes, donada la seua excepcionalitat, per contemplar la processó del Salvador junt als festers i les banderes de la festa, ho farem amb unes imatges peculiars captades el 6 d’agost del 2009, quan este acte religiós i festiu, va eixir des de el Convent de Sant Francesc, ja que el nostre temple arxiprestal estava tancat per obres. Esperem que el proper any la imatge del titular de la Parròquia puga recórrer el poble acompanyada pels nous càrrecs festers i les banderes. Seria una molt bona “Senyal”.
Assumció Brotons Boix
Cronista Oficial de Mutxamel
Agost de 2020
[1] Estudi del Llibre de la Confraria…, pp.186-187.. [2] Arxiu Historic Macional, Secció Clero, lligall 96,2.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments