L’any 1970 el mestre José Sotorres es va fer càrrec de la direcció de la Societat Musical L’Aliança, quan va deixar el càrrec l’anterior director José Méndez. Natural de Carcaixent, als tretze anys ja va debutar en la seua banda municipal. Va culminar la instrucció en els camps de l’Harmonia, de la Transcripció d’Orquestra a Bandes i la Instrumentació, durant huit anys, a Madrid, amb el gran músic, director, compositor i ensenyant Ricardo Dorado Janeiro. Estes ensenyances marcaren la magnífica tasca personal de transcripció i adaptació per a bandes de música de les composicions d’autors clàssics.
L’any 1961 arribà a Alacant com a músic militar del Regiment d’Infanteria San Fernando i s’hi instal·là definitivament amb la seua família. La seua arribada a Mutxamel va coincidir amb l’enderrocament de l’antiga seu social de L’Aliança i el trasllat a un local provisional, molt reduït, on assajar. Formaven l’agrupació musical uns quaranta músics, la majoria d’ells amb bona formació musical. Els concerts s’havien de celebrar als magatzems de l’empresa de transports Ripoll, que de manera gratuïta cedia els locals. A més d’estos impediments, l’instrumental de la banda era molt antic i es trobava en molt mal estat.
Tot este panorama no va impedir que el nostre director iniciara el seu treball. El primer que va fer va ser conéixer els membres de la banda i formar gent jove perquè s’hi incorporaren amb una bona preparació musical. L’empresa iniciada va germinar en la formació del Grup Jove de Cambra. L’any 1972, concretament el 6 d’agost, s’inaugurà el nou local social, de cent metres, al carrer Francisco Martínez Ots, número 5. El president de l’entitat era Manuel Amat Martínez. El President d’Honor, Ángel Pérez Ruso, s’encarregà de dissenyar els actes que es dugueren a terme. Entre ells un concert que comptà amb la presència de diferents directors. En primer lloc, la banda sota la batuta del mestre titular José Sotorres interpretà el pasdoble La Torre del Oro i L’Arlesien. A continuació, el director Manuel Berná, que estigué al capdavant de la banda l’any 1945, dirigí el seu pasdoble dedicat al nostre poble, compost durant la seua estada a la nostra vila. L’esdeveniment finalitzà amb la interpretació de l’Himne Regional de València , dirigit per Moisés Davia Soriano, director de la Banda Municipal d’Alacant , en nom i representació de Vicente Pérez Lledó.
L’any 1973 i gràcies a la generositat dels germans Vicente i Salvador Pérez Lledó, va quedar solucionat el problema del instrumental. Després d’una sèrie de converses i gestions realitzades per alguns membres de l’equip directiu i pel director, José Sotorres, amic personal de Vicente, es van adquirir els nous instruments, trenta-tres en total, a la Casa Erviti de Sant Sebastià. L’import total abonat va ser de 900.000 pessetes, mentre que el pressupost que tenia la banda fixat per a este anualitat era de 149.100 pessetes.
A poc a poc, les carències es van solucionant i és el moment de retornar als certàmens i actuacions en les festes provincials, així com posar en marxa la nova cultura musical del Grup de Música de Cambra. Començà així una etapa de treball il·lusionant que transportà la banda per nombrosos certàmens, que aportaren noves distincions i també múltiples concerts tant a Mutxamel com a altres localitats. En febrer de 1974, la banda participa en el III Certamen Provincial de Bandes Civils d’Altea, patrocinat per l’Ajuntament i per la Comissió de Festes d’esta localitat. El concert va ser presenciat per més de quatre mil espectadors, a més de L’Aliança van intervindre les bandes de Rafal, Benissa, Dolores i Monòver. La societat musical va obtenir el segon premi.
Al mes següent i al local social de l’entitat mutxamelera, es va realitzar la primera actuació del Grup de Música de Cambra, creat pel mestre Sotorres. “Éxito de La Alianza… En el local de la Sociedad se celebró un concierto de cámara ...acompañados al piano por la profesora de la localidad Erundina Blasco. Mucho público asistente y cálidos aplausos...una experiencia positiva...”. En el mateix acte imposaren, a la bandera de la Societat, el corbatí aconseguit a la població d’Albatera l’estiu anterior , quan es guanyà el primer premi en el certamen que allí es va celebrar.
A poc a poc, van arribant contractes per a actuar en les festes de diferents localitats, com ara: Ibi, Albatera, Alacant, Benidorm o Alcoi. Al mateix temps es consoliden els concerts d’estiu, el tradicional del mes de novembre per a commemorar la festivitat de Santa Cecília i, sempre que és possible, un en honor dels socis protectors. Cal ressenyar que gràcies a les transcripcions i adaptació a banda de composicions de músics com Mozart i Beethoven estos concerts representaren una novetat molt grata, dirigits amb precisió pel mestre Sotorres i interpretats de manera magistral per músics jóvens que actuaven com a solistes, acompanyats pels més veterans.
Una altra novetat durant esta etapa va ser la incorporació de les xiques a la banda, que s'inicià l’any 1973, amb Mercedes Ripoll Martínez. L’any 1974 es va participar a la ciutat d’Alacant al concurs de bandes i s’hi aconseguí el tercer premi, i el mateix guardó s’obtingué al mes de novembre de 1978 a Benidorm, on els nostres músics participaren en el I Certamen Provincial de Bandes Civils.
El 29 de març de 1980, s’organitza un concert a la seu social de la banda per tal de presentar als veïns els nous uniformes de l’agrupació musical. La banda continua actuant allà on sorgeixen contractes i augmenten els concerts a la localitat, com també la participació en les diferents activitats festives locals. Els anys de convivència amb els músics i veïnat de Mutxamel, així com el seu coneixement de les festes de Moros i Cristians, unit sempre a la seua generositat, va fer que componguera gran quantitat de pasdobles i marxes mores, dedicades a músics i amics, proporcionant així un arxiu musical important per a la banda mutxamelera.
Va presentar la seua dimissió com a director el mes de maig de 1981. Però el caràcter enèrgic, les innovadores maneres musicals i les amistats personals que hi va fer, tant ell com la seua família, van permetre que el nexe d’unió amb la seua banda no es trencara mai. De fet, el seu fill, José Sotorres i Juan, en el seu currículum sempre fa referència als inicis i la formació en la banda mutxamelera, de la qual es considera un component més.
Al Passeig de la Festa mutxamelera, podem trobar el seu nom al taulellet commemoratiu de l'homenatge que li va tributar la Societat Musical L’Aliança el 4 d’agost de 2006. El seu amor per Mutxamel no es va apagar mai i puc aportar el meu testimoni personal d’esta estima i altruisme quan l’any 2011, un poc abans de la seua mort, li vaig proposar, donada l’amistat i l’afecte que ens unia, si podia fer les marxes processionals dedicades al Salvador i a la Mare de Déu de Loreto, per les voltes que els havia acompanyat a les processons i el seu bon saber fer com a compositor.
Va estar encantat de poder contribuir amb la seues composicions a la celebració del 500 anys d’història del nostre temple parroquial, que va tenir lloc l’any 2013, i a més ho va fer sense voler rebre cap compensació econòmica. No puc evitar emocionar-me cada volta que escolte a la Societat Musical L’Aliança, interpretar-les acompanyant el Salvador i la Verge pels carrers del nostre municipi, una llàstima que el compositor, no arribara a escoltar-les. Així era Don José Sotorres, gran músic i compositor, amic per sempre dels músics mutxamelers, “companys d’esforços i alegries”, com ell els definia i als que sempre portava al seu cor. Gràcies per enllaçar amb precisió i estima les notes i transformar-les en MÚSICA.
Suni Brotons i Boix.
Novembre 2024.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
コメント