El dia u de març, festivitat del Miracle de la Llàgrima, la Verge de Loreto recorrerà els carrers de Mutxamel, damunt de la seua preciosa carrossa, anomenada també popularment carro triomfal. Tots i totes veiem passar l’u de març i el nou de setembre la patrona sobre este preciós carruatge i ens sembla un fet habitual. Però, ens hem parat a pensar qui fa que este vehicle funcione i com és possible que efectue el seu recorregut? Quin treball i esforç fa possible este peregrinatge?
L’any 1839 ja en trobem notícies al llibre de Fàbrica de la parròquia: “ […] sie
te reales de vellón por componer el carro triunfal […]. Peró será el 1878 quan trobem referències escrites de la carrossa on s’instal·la la imatge de la Verge quan surt del temple parroquial, amb motiu del trasllat de la Santa Imatge a la ciutat d’Alacant, per a participar a la processó junt amb la Verge del Remei, i quin era el seu estat:
(…)Muchamiel, 27 de julio de 1878.
Muy Sr. mio : En contestación á la muy atenta de V. debo manifestarle que haré todo cuanto esté de mi parte y sea en su obsequio.
Debo manifestarle, además, que por propia cuenta mia y de dos o tres amigos estamos haciendo un gasto de alguna consideración engalanando el Carro Triunfal y otras cosas indispensables y de pura necesidad, todo ello para gloria y honor de la Virjen del que también se hace partícipe al Exmo. Ayuntamiento del que V. forma parte.
Los adornos de los que podemos disponer para engalanar el mencionado Carro, además de ser antiguos, se hallan en un estado de deterioro tal, que no nos parece prudente hacer uso de ellos, puesto que V. debe comprender que si a esa Capital en donde miles de almas estarán observando y haciéndose cargo al propio tiempo de lo que és la Virjen como de lo que en sí lleva… Más como quiera que tanto el Ayuntamiento como esta Parroquia no cuentan con recurso alguno… espero de su bondad, gestiones cerca de esa Corporación con el solo objeto de que atiendan en alguna parte á los gastos que se produjesen para engalanar el predicho Carro, puesto que el objeto es de embellecer esas magníficas fiestas que V.V. se han propuesto.
El lunes próximo Dios mediante tendré ocasión de tratar con V. sobre el particular.
Lorenzo de Pedraza.”
Tornem a tenir notícies del carro triomfal l’any 1924, segons l’Inventari Parroquial: “[…] Un carro triunfal con su templete en el centro que se viste de flores y pabellón de alama de plata, en el que es conducida la Imagen de Nuestra Sra. de Loreto, en la procesión del primero de marzo. Esta cubierto por los lados con bastidores de lienzo pintados con alegorias de la Virgen y angeles y decorada con oro fino y plata. En el año de 1924 para las fiestas de septiembre fue sustituida la luz de cera por la eléctrica, siendo su coste de 447’04 pesetas que se recaudó por cuestación popular […]” És a dir que eixe any ja funciona amb llum elèctrica. Per a la seua il·luminació es preparaven uns cables llargs per anar endollant-los en uns endolls especials, que dos persones anaven connectant i desconnencant al llarg del trajecte. Encara que no hem trobat cap tipus de confirmació en la nombrosa documentació consultada, és de suposar que l’artista Heliodoro Guillén Pedemonti era l’autor dels llenços laterals, ja que va estar a Mutxamel decorant la cúpula de la capella de la Mare de Déu, l’any 1915. I encara en conservem dos, dels tres llenços que ornaven la carrossa.
Este carruatge va desaparéixer l’any 1936. Es va fer la nova carrossa, que és de talla de fusta, als anys quaranta en un taller d’Alacant. Però la cúpula es realitzà amb escaiola, cosa que dificultava el trasllat pels carrers, a causa de l’excessiu pes d’este element decoratiu, sobretot quan havia de pujar al Ravalet, l’any que coincidia l’u de març amb el Carnestoltes. En estes ocasions, es deixava aparcada davant de la casa de Francisco Ivorra (Tuta) a la placeta de la Soledat i la Verge era transportada en andes. Per a solucionar este excés de pes, als anys cinquanta es decideix canviar la cúpula per una de fusta, que es va realitzar a l’empresa de fusteria d’Agustín Pastor a Sant Joan, on disposaven de maquinària més moderna i especial per a fer les columnes salomòniques que hui podem contemplar. La d’escaiola es traslladà a l’Altar Major, cobrint el sagrari, on encara hui es pot contemplar. Aprofitant esta reforma es canvien també les parts laterals davantera i posterior que son de fusta i es fa la mirilla de la corona més gran per poder airejar millor l’interior.
Esta carrossa va ser pintada per l’artista Paco Hernández als anys quaranta. El senyor Hernández va tenir l’oportunitat de conéixer a Heliodoro Guillén l’any 1915 quan estava treballant a Mutxamel i va aprofitar les ensenyançes del mestre. Els llenços laterals eren un d’Heliodoro Guillén i l’altre de Paco Hernández. La part de davant anterior, on tenim la corona que permet mirar al conductor que junt amb quatre persones més espenten el carro triomfal, representava dos àngels i un Ave María, també del mestre Guillén, i hui es troba darrera de l’Altar Major. La part posterior, també era d’ell i havien pintats dos àngels i un roser.
Com podem apreciar a la imatge que ens monstra l’interior del carruatge, el seu rodatge pels carrers mutxamelers s’efectua gràcies a l’esforç de les quatre persones que van espentant, mentres Rafael Gomis (el Sant) porta el volant. Però lògicament al seu interior no es veu res i per tant segueixen les indicacions, a través de la “mirilla” o espiera, de la persona que davant del carro va indicant-los el que cal fer. Els moments més delicats són l’eixida i l’entrada al temple, per les mesures més que ajustades per a passar per la porta.
Segons els nostres informants, recorden a quatre persones que al llarg del segle passat i de l’actual han anat guiant als nostres “espentadors”: Tomás Gomis Forner (Sant), Manuel Blasco Lloret, José Poveda Blasco (Catarro) i José Juan Verdú Blasco (Pepe el de Romano).
Un altre element a destacar és la labor de fixar la imatge de la Mare de Déu al centre de la carrossa. Pepe Aracil Aracil va ser l’encarregat de fixar el retaule dins del seu engranatge des dels anys cinquanta fins a la dècada dels noranta. Segons el seu testimoni, va ser el retor Juan Cubí qui va anar a buscar-lo, quan Andrés Jover va morir, per veure si ell podia encarregar-se d’este menester, faena que ell va acceptar amb molt de gust. Actualment realitza este treball el seu fill, Pepe Aracil Gadea. El retaule de la Verge va ficat dins de dos guies de ferro, i cal apretar bé els dos passadors perquè la imatge es mantiga fixa i no es menege.
Com anem veien, moltes són les persones i els treballs que cal fer perquè la Verge puga sortir al carrer damunt del seu carro triomfal. No podem oblidar l’ornament floral que acompanya la imatge, és diferent cada any i és efectuat amb molt d’art i colorit per un grup de persones dirigides per Llorenç Giner. Com a anècdota cal dir que els anys que no hi havia diners per a comprar flors naturals es confeccionaven de paper de colors.
El pas del temps havia deteriorat l’estat del carruatge, incloses les pintures. L’any 2016 va ser clau per a la restauració integral de la carrossa de la Mare de Déu de Loreto. El dia 9 de desembre del 2015 es va retirar una de les pintures dels laterals, que una vegada rehabilitada es va tornar a col·locar perquè estigueren al seu lloc a la processó de la Patrona, el dia 1 de març.
Al llarg dels mesos següents, es va continuar amb els treballs de regeneració i neteja, tant de la carrossa, com de la cúpula de fusta que cobreix l’altar major, provinent del carro triomfal, a càrrec del restaurador José Vicente Bonete. Darrere de l’Altar Major, a més, s’ha posat una mena de nou retaule i s’ha aprofitat l’Avé Maria que va pintar Paco Hernández, ubicada en principi al frontal de la carrossa de la Mare de Déu, i que estava inutilitzada.
A principi del mes de setembre es col·locaren els últims detalls al carro triomfal, la bateria per a la llum s’ha instal·lat baix, el floc que remata els baixos s’ha renovat així com les llànties que s’han canviat (es van adquirir als tallers de Riopar), i els recipients per a les flors, perquè l’aigua, amb el seu degoteig, no perjudique la nova pintura de la carrossa. La seua estrena completa va tenir lloc a la processó del dia 9 de setembre, i les flor que l’ ornaven eren tres-centes vares de nards, cent cinquanta orquídies i deu paquets d’“helexos” o falgueres, per un import total de 618 euros.
Tota una història compartida per moltes persones, perquè els dies de festa gran al municipi, la imatge de la Mare de Déu de Loreto puga ser contemplada i venerada en condicions al seu pas pels carrers de Mutxamel, tant pels nombrosos fidels que l’acompanyen a la processo com pels que, des de les voreres o des dels seus domicilis, li demanen el seu empar i protecció.
Assumpció Brotons Boix.
Cronista Oficial. Març de 2024.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments