Els carrers i places dels nostres pobles o ciutats no són espais immutables, sinó que solen evolucionar amb el pas del temps. Al contemplar-los, qui ha passat molts anys de la seua vida en un indret determinat, no sols observa cases o pedres silencioses, sinó que pot sentir les sensacions provocades pels records dels jocs d’infància que allí s’han viscut i, mirant bé els edificis o els jardins, podem saber moltes coses, com si estos ens parlaren, com si foren vius, i ens mostraren les seues arrels.
Per a conéixer millor i estimar el nostre patrimoni col·lectiu, intentarem narrar l’evolució arquitectònica, històrica i humana, amb les vivències i anècdotes de la gent que tenia aquí la seua casa o, simplement, passejava per un lloc tan emblemàtic del nostre poble com és la “Plaça Nova”.
Les primeres referències escrites que hem pogut trobar es remunten al segle XIX i sabem que era coneguda com “Plaça de la Illeta”. En una escriptura de l’any 1893 podem llegir el següent : “...José Pastor Gosalbez...que es dueño en pleno dominio de una casa habitación situada en la Plaza Nueva, antes Illeta, de la villa de Muchamiel...”.
Per què esta denominació de Nova o Illeta? L’explicació creiem que és la següent: a la documentació urbanística consultada, referent a l’any 1867, trobem un plànol on apareix esta plaça com un espai tancat on s’entrava pel carrer de l’Església (hui mestre Sala Marco) i se n’eixia pel Cadavall. Aquí també desemboca el carrer la Mar, però no estava oberta per l’extrem sud, tal com hui la podem contemplar, ja que la carretera de Xixona es va construir l’any 1908. Era la més moderna de totes les placetes que integraven la nostra localitat, d’ahí el seu nom. Respecte al topònim d’Illeta, l’explicació trobem que també és senzilla. La Séquia Major que travessava tot el nucli urbà, recorria també el tram est de la plaça i quan arribava al número huit- aquí es podien contemplar els famosos portons- la sèquia es partia en dos, un ramal que girava cap al carrer la Mar i l’altre que, vorejant el sud de la plaça, anava cap al Cadavall, és a dir dos dels seus costats estaven rodejats per l’aigua, i formava un lloc semblant a una illa.
Amb l’arribada de l’aigua potable a Mutxamel l’any 1883, aquí es va instal·lar una font pública de dos canons, d’on eixia l’estimat líquid durant tot el dia. Encara que a la documentació oficial a principis del segle XX, ens apareix a vegades com a “Plaza Nueva”, la seua denominació era ja d’un personatge important de la política nacional, “Cánovas del Castillo”. De fet l’any 1901 trobem la referència següent:”...a Don Rafael Yago marmolista de Alicante, cuarenta y ocho pesetas noventa centimos por una lápida rótulo de mármol blanco para la plaza de Cánovas del Castillo de esta Villa...”. La paca es va col·locar a l’edifici on durant molts anys va estar el “Cine España”, i allí va restar fins a l’any 1936 , data en què canvià la denominació per un altre polític espanyol, “Pablo Iglesias”.
Era un recinte perfectament integrat amb l’entorn, dividit amb quatre espais agrupats al voltant d’un element central, la font, que havia sigut canviada per una de ferro que enviava l’aigua sobrant per una sequieta a l’abeurador per als animals instal·lat a l’extrem sud del recinte, a l’entrada del Cadavall. A poc a poc, es van anar plantant palmeres i panisecos, a més de la vegetació que formava els jardins.
El geògraf alacantí Figueras Pacheco que va estar a Mutxamel l’any 1913 ens parla d’este lloc i ens diu que : “...la plaza de Cánovas del Castillo tiene arbolado, bancos de piedra y una fuente con un foco eléctrico...” .
Amb el pas del temps s’introduïren millores tant a la part vegetal com a l’arquitectònica. Es va construir una mena de portalada al costat que donava a la carretera, amb un arc de ferro que era l’entrada principal al recinte. També s’intentava arreglar els desperfectes ocasionats per persones, sobretot dels més menuts, i les destrosses produïdes pels animals, intentant conservar el millor possible este espai públic mutxameler. Exponent d’esta activitat municipal va ser l’acord que es va prendre en un ple municipal allà pels anys vint : “El señor concejal D. José Antón Domenech...que ha observado con tristeza el estado tan lamentable en que se encuentra el jardín de la Plaza de Cánovas del Castillo, debido a la falta de una verja que lo rodee impidiendo de este modo el acceso a él de los niños que nada respetan, y de los perros y gatos que tienen en las plantas su refugio. En evitación de esto propone a la Corporación acuerde adoptar los medios para resguardar el jardín de todos los abusos que en él se cometen, bien rodeándolo de una empalizada de caña, o madera, dejando sólo libre los pasos que conducen a la fuente pública. Los señores...acuerdan autorizar al Sr. Alcalde para realizar en la forma que crea más adecuada esta mejora..”.
La reforma es va portar a terme l’any següent, ja que la corporació mutxamelera va acordar “...pagar a José Aracil Sala la cantidad de setenta y seis pesetas, importe de los jornales y materiales invertidos en el arreglo del jardín de la plaza de Cánovas y construcción de caña del mismo.”.
Pràcticament fins als anys setanta va mantenir la mateixa composició ornamental, amb la font de ferro i els banquets de pedra o de tronc de palmera. Això sí, ja havia tornat a canviar el nom pel de “Generalísimo”. Però el poble no va fer cas als vaivens dels polítics i sempre ha mantingut la memòria popular el nom de Plaça Nova, nom que va rebre oficialment als anys huitanta, amb els primers anys de recuperació de la democràcia al nostre país.
Històricament ha estat un lloc emblemàtic a la vida religiosa, festiva, i diària dels habitants del nostre poble. Així el dia u de març o nou de setembre, dies assenyalats per als mutxamelers, este era el punt on finalitzaven les desfilades de les diferents comparses de Moros i Cristians, o començaven les de migdia. Donada la seua proximitat a l’església, era el recinte adequat per a celebrar determinades processons, i on es disparava ( i encara es dispara) el castell de focs en honor a la Mare de Déu de Loreto. Al programa de festes locals de 1903, tenim perfectament descrita una vista de la plaça per a la festa de l’u de març, adornada amb precioses arcades vegetals aprofitant l’estructura dels seus jardins : “...al llegar la Virgen á la plaza de Cánovas del Castillo, que se halla engalanada con vistosos arcos y espléndida iluminación, un coro compuesto de las voces de niñas y niños, cantará un solemne himno...., disparándose acto seguido una traca modernista.”
A la vorera de la carretera, estos dies festius, s’instal·laven les paradetes de torró i dolços perquè els festers i els veïns adquiriren els seus productes mentre passejaven al llarg de la carretera.
Era un punt de reunió del veïnat per molts altres motius. Allí anaven les dones al llarg del dia, carregades de poals i cànters a arreplegar aigua per a les cases, moment que s’aprofitava per a fer la xarraeta i conéixer els succeïts que s’havien produït a la localitat. Aquí es va instal·lar allà pels anys vint el primer cine de Mutxamel, el “Cinema España”, conegut com a “el cine del Rollo”, fent honor al malnom del seu propietari, Pepe Gomis Poveda, “Pepe Rollo”, que va continuar amb el bar ja existent, on els veïns anaven, a l’estiu, al concert de la banda de música, el diumenge que tocava, i a refrescar.
Al cantó de l’antiga farmàcia l’algutzir municipal per mitjà dels bans anunciava als veïns tant el pagament d’impostos com l’arribada d’algun venedor ambulant a vendre roba. També tenia parada el tramvia a Alacant i va ser el lloc on als anys seixanta es va instal·lar el primer quiosc de premsa i articles per als menuts, per part de Rosa Jaen, “Rosa l’Espardenyera”, i la primera tenda de gelats del municipi, “Helados la Palma”. Durant moltes dècades va ser el carrer escollit pels jóvens mutxamelers, per finalitzar els jocs i cançons dels dies de la mona, l’acomiadament fins al dia següent era sempre a la Plaça Nova.
Lloc entranyable i tradicional del nostre poble, record de cases amples i fresques, on la porta del carrer no es tancava durant el dia; d’aigua que corria per la séquia major, sobretot quan plovia i venia “aiguaüt”; de dones agranant i arruixant el carrer de bon matí; de nits d’estiu a la porta de casa, parlant amb altres famílies del veïnat; de xiquets jugant a marro o a la corda, pel mig dels jardins de la placeta... En definitiva un espai que forma part de la història gran i menuda del nostre poble, Mutxamel.
Suni Brotons i Boix.
Octubre 2024.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Комментарии