Els carrers més comercials del nostre poble eren els ubicats al voltant del camí Alacant a Xàtiva (carretera nacional 340 que portava a València per l’interior), ja que el trànsit de vehicles i persones facilitava la promoció i expansió de la venda dels productes agrícoles, base fonamental de l’economia local. A estes vies, trobem durant moltes dècades, agrupat el comerç mutxameler i alguns establiments (hostals i ventes) dedicats a facilitar l’allotjament dels carreters i altres viatgers que transitaven per Mutxamel cap a la capital alacantina o cap a Alcoi.
Estos locals, generalment, es trobaven situats a punts estratègics com són l’entrada i eixida del municipi. Al carrer Felipe Antón, entrant pel sud, estava l’hostal de Tomàs Blasco Riera “Tomàs el de l’Hostal” (redactor d’una de les ambaixades dels Contrabandistes). A l’eixida nord del nucli urbà, abans de l’obertura del carrer Alfonso XII, trobàvem l’altre hostal. Era i és un edifici singular ubicat entre la plaça de la Soledat i el carreró de Sant Pasqual, i el propietari més antic conegut era Rafael Riera “Rafael l’Hostal”.
El Ravalet, per la seua situació geogràfica especial, era un punt de trànsit obligat tant per als viatjants com per als veïns que per allí passaven per a anar diàriament cap als bancals. Aquí es van crear tres establiments que en algun cas, com és la Venta Diego, estaven també associats a tenda de queviures. Quasi enfront, a la part dreta de la carretera, trobàvem la Venta Sevila, que més tard canviaria el nom a Venta Teresa, i ja pràcticament en mig del camp, la Venta Ambrós.
De totes estes, hui sols queda oberta la Venta Diego, al front de la qual trobem els germans Vicente i Rafael. Els més majors encara recorden a son pare, Vicente, i a son tio Rafael Sala Tortosa, que els van precedir en la gestió del bar i la tenda, hui ja desapareguda. El bar era i continua sent, un important punt de reunió per als mutxamelers i visitants, i per descomptat, ha estat un punt de trobada i de reunió, tant per a fer la xarradeta diària, descansar un poc després de fer ciclisme o caminar, i sobretot els dies de festa importants de Mutxamel.
Pel que fa a les jornades festives pròpies del Ravalet, els propietaris actuals guarden a la memòria testimonis que intentarem plasmar de manera adequada, ja que són també una crònica dels esforços i treballs dels veïns per a organitzar i fer la festa en honor a la Mare de Déu de Montserrat. Durant molt de temps no hi havia una Comissió de Festes i alguns veïns es reunien al bar per a organitzar-les i veure com es podrien recaptar diners per a fer front a les possibles activitats. Es van crear unes cartilles personals on cada veí, que podia i volia, anava pagant a poc a poc el cupó corresponent. Les despeses més elevades de la festa solien ser dos, les derivades de la banda de música, que sols acompanyava la Verge a la processó, i el castell de focs que en alguna ocasió li va tocar pagar a Vicente “Diego”, que també va ser alcalde pedani del Ravalet.
Una altra faena que calia fer era el muntatge de la barraca, que algun any es va ubicar a l’edifici utilitzat com a escola. Però els preparatius on més els agradava participar, quan eren xiquets, era en la compra de papers de colors, que retallaven i apegaven en un fil amb farinetes, per a formar les banderetes que ornarien el carreró per a la festa. Recorden que no té punt de comparació el fru-fru nocturn de les banderetes de paper mogudes pel llevant fresquet, amb el so distant de les modernes tires de plàstic. Allò sí que era soroll de festa!!!
El dia 8 de setembre la Venta Diego col·laborava i continua fent-ho, en la festa en honor de la patrona del Ravalet i Poble Nou. Així a les sis del matí Rafael “Diego” tira una traca per despertar al veïnat. A continuació, la comissió acompanyada per la dolçaina i el tabalet (abans recorrien les cases intentant recollir alguns diners per a sufragar la festa), efectuen la cercavila matinal i passen pel bar a fer-se un “cantueso”, aiguardent o simplement un café, mentre a la cuina del bar es continua treballant per a preparar els esmorzars: truites, carn amb salsa, salat, sardines de bota fregides amb nyores, olives...
A migdia, al carreró, Vicente i Rafael habiliten una taula perquè tots els veïns i visitants, que venen a veure la festa i la dansà, puguen refrescar-se de manera gratuïta amb una cervesa i menjar-se uns faves bullides... Després, és l’hora de servir els dinars als nombrosos clients i amics que han pujat al Ravalet, incloses algunes esquadres de festers de Moros i Cristians, que ja inicien els dies de festa gran.
Les carreres de cintes, que als anys seixanta i setanta del passat segle s’organitzaven el dia huit a les quatre de la vesprada, també eixien des d’este establiment i tenien la meta on s’ubicara la barraca.
Acabada la processó i amb el veïnat ja sopat, a partir de mitjanit i amb els participants vestits amb roba de faena, tenia lloc davant de la venta una altra tradició molt nostra, tirar coets borratxos, el que constituïa tot un espectacle per als més atrevits.
Fins que l’entrada de Moros i Cristians va deixar de iniciar-se al Ravalet, l’any 1968, la Venta Diego constituïa un magnífic punt de trobada per prendre algun refresc o licor i veure passar els festers cap a l’era de Montserrat, on es reunien amb les bandes de música corresponents, per a començar l’acte de l’Entrà, que pràcticament travessava tot el nucli urbà. Un altre moment en què els festers tornaven a muntar a este barri mutxameler era el segon dia per a l’acte del tiroteig. Finalment, la tercera jornada a la nit, els festers, carregats amb una canya i un fanalet, efectuaven l´última desfilada de festes, la Retreta, que constituïa una filera multicolor i lluminosa que travessava el poble baixant des del Ravalet.
Continuant amb el món festiu, la Venta Diego convida, l’1 de març, la Societat Musical L’Aliança a desdejunar. El diumenge de Resurrecció, dia de Pasqua a primeres hores del matí, sempre té el llum encés per a rebre respectuosament la imatge de la Mare de Déu de Loreto al seu pas pel barri. El dies de mona també eren jornades significatives, perquè els fadrins i fadrines entraven a este establiment a prendre alguna beguda i a comprar “gallito”, abans de continuar la marxa cap a les Fontetes o fins al pont de Busot. Durant alguns anys, es posava un aparell reproductor de música tocadiscs, perquè els més joves pogueren també ballar al davant de l’establiment. Hui, la joventut ja no va a menjar-se la mona a peu, però al restaurant continuen servint esmorzars i dinars per al nombrós públic que freqüenta el local.
Establiment quasi centenari, la Venta Diego, lloc singular conegut no sols pels mutxamelers sinó també per visitants d’altres localitats properes, és també un espai que evoca molts records als veïns i festers d’este poble. Els actuals propietaris, a qui donem les gràcies per contar-nos tantes coses, són testimonis d’excepció de moltes situacions i anècdotes que allí s’han viscut. Començant per la venda ambulant que efectuava el seu pare als anys trenta del passat segle, quan anava amb un carret venent salat i altres productes alimentaris a les famílies que vivien a les cases de camp properes.
Un altre moment per a evocar és l’eixida, el dia de l’Entrà dels components de la Comparsa dels Gastadors dels seus domicilis, ja que la majoria eren veïns del Ravalet, als que anava a buscar un a un la Banda de Música de Sant Joan, que també entrava a l’establiment.
I no obliden tampoc relatar els fets d’un huit de setembre que va ploure tant, que el barri es va omplir de fang i no pogueren fer la processó, o el rodatge d’una pel·lícula mexicana que va utilitzar la tenda com a plató per algunes escenes i l’arribada del actor José Luis López Vázquez. La popularitat de la seua cuina, els va permetre rebre les visites de moltes figures del toreig-el Tino, el Blau, Esplá, Manzanares...- a dinar o sopar.
També ens recorden el dia de Pasqua quan muntava “Miliet el del kiosco” a vendre coets de bac i cigarrets als fadrins que passaven a menjar-se la mona; o quan l’autobús tenia allí la primera parada. I, per descomptat, quan els veïns amb els carros paraven allí a prendre un herbero i fer la xarraeta...
En definitiva la crònica de la Venta Diego és tota una crònica personal, humana, comercial i festiva lligada a la festa i al viure diari dels mutxamelers.
Assumpció Brotons i Boix.
Cronista Oficial de Mutxamel. Estiu 2018.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments