LES CARRERES DE CINTES I MOTOS DE L’U DE MARÇ

Eduardo Casanova, el Casinero, guanyador també per partida doble, junt a Paquita Sala. Març de 1966.

El dia u de març el poble de Mutxamel tornarà a celebrar la festa en honor a la seua patrona, la Mare de Déu de Loreto. L’origen d’esta festivitat  la trobarem en una de les nombroses processons de rogativa organitzada al monestir de la Santa Faç, per demanar l’aigua que els camps secs necessitaven.  Durant la tornada cap a Mutxamel es va produir el miracle de la Llàgrima, concretament l’u de març de 1545, fet que marcaria la nostra vida col·lectiva, religiosa i festiva com a poble.

Lloc de control i meta final  per al circuit de les motos a la Rambla davant de l’antic centre metge. Març, 1957.

Al llarg de quasi cinc segles, dos són les jornades de festa gran a la localitat, dedicades a testimoniar les gràcies del veïnat a la Verge per la seua intervenció, el ja citat u de març i el nou de setembre, des de 1597, data d’un altre fet extraordinari  que va evitar que les aigües desbordades del riu Montnegre, inundaren el municipi. 

Molt ha canviat la manera de celebrar esta festa al llarg del temps i les activitats desenvolupades al llarg del dia. Els actes religiosos, processó i missa, han estat elements fixes. Han canviat, i molt, altres activitats, com podem observar a la relació de despeses que es van preveure per a l’u de març de 1802:

Primeramente de la cera para dicha festividad, 82 libras, 2 sueldos.

De los predicadores, 20 libras. Dels morteretes, 28 libras. Dels dolçainers, 32 libras. De la murta, 1 libra. De los dos dias de Festividad, 6 libras. De las campanes, 3 libras. Del incienso, 16 sueldos, Ariete para los pobres que no tenian para la iluminación, 8 libras, 16 sueldos....

Alfonso Poveda Blasco, Alfonso Catarrro, intentant agafar l’anella a la carrera de bicis. U de mars. Anys cinquanta.

El total previst era de 211 lliures, sent les quantitats més importants les destinades a la cera, les morteretes i els dolçainers. A finals del segle XIX, quan s’inicien les festes de Moros i Cristians, estes es celebraven l’u de març, fins que es va canviar l’any 1910.

Al llarg de la passada centúria trobem alguna que altra innovació per a este dia festiu local. Així els anys que coincidia l’u de març, amb carnestoltes, la processó muntava fins al Ravalet, però quan la cúpula era d’escaiola, en moltes ocasions, la carrossa es trencava o no havia força humana suficient per muntar la costera del carrer Alfons XII, i s’havia de deixar aparcada davant de la casa de Manuel Ivorra, Tuta, a la placeta de la Soledat, i la Verge era transportada en andes. Als anys cinquanta, tal volta per animar la vesprada fins a l’hora de la processó, la Majordomia de la Verge, amb l’Ajuntament, es decidix a organitzar carreres de bicicletes i durant un temps curt, de motos, aprofitant que algun veí ja havia adquirit este mitjà de locomoció. 

Pilar Antón, col·locant-li la banda brodada a Alfonso Poveda.

Estes activitats lúdiques i esportives, conegudes com carreres de cintes, omplien de color i diversió la rambla mutxamelera, que encara estava per asfaltar. La més nombrosa solia ser la de bicicletes, ja que era un mitja de transport que  començaven a tenir molts jóvens, no així les motos, que fins l’any 1954 pràcticament eren inexistents per al veïnat, donat el seu elevat cost econòmic. Va ser ja a partir de la segona mitat dels cinquanta quan es comencen  a veure circular els primers vehicles, que eren de la marca Lube, Ossa o Guzzi.

L’organització d’estes activitats esportives populars començava dies abans de la festa gran, ja que els premis atorgats als guanyadors solien ser unes cintes de diversos colors, magníficament brodades per xiques mutxameleres o les mares, on a més de la diversa composició floral s’indicava el dia, l’any i, per descomptat el nom de la xica. Estes cintes eren exposades a la porta de la drogueria de Mercedes i Paco la Sagristana, enfront de l'església, on jóvens i majors passaven a veure-les i parlar-ne.

Loreto Ferrández i Eduardo Flores intentant superar els obstacles a la carrera de motos. U de març de 1957.

El dia u abans de la carrera, s’havia de fer la inscripció prèvia de tots aquells jóvens que vullgueren participar-hi. Davant de l’ajuntament es col·locava un fill que travessava el carrer, des del balcó fins a un arbre, i allí es col·locavens  uns arets de cartó que portaven una veta  amb el nom de la xica que havia brodat la cinta. Rematant este cilindre hi havia una anella que el ciclista, fent ús de la seua habilitat  intentava punxar  amb un palet finet que portava en una mà (podia ser un llapis o una pluma d’escriptori), mentre que en l’altra havia de mantenir l'equilibri amb la bicicleta per a no caure. Pel general feien falta algunes passades per poder acertar-hi i fer-se amb una d’estes cintes.

Amparo Garcia posant-li la banda al participant que va treure el seu número, Paco Aracil, Paco Foia.

Als anys cinquanta la taula de control i organització estava al davant de l’antic consultori del metge, ubicat al costat mateix de la caserna de la guardia civil. Més tard ja passaria a fer-se el lliurament de premis al balcó de l’Ajuntament, com podem apreciar en les fotografies, de mans de les xiques que havien brodat el seu nom a la banda.

Loreto Ferrández amb la copa aconseguida a la carrera de motos de 1957, junt a Eduardo Flores, conductor del vehicle i Marcelino Antón i Pepe Pitaluga.

Esperant, a les escaleres de l’Ajuntament, per a donar les bandes brodades de la cursa de bicis als guanyadors. Marujita la Minenta, Carmencita la Botja i Adelita la del Cabo.

Pel que fa a la competició de motos, esta era un poc més complicada d’organitzar. Al llarg del carrer es col·locaven una mena d’obstacles que els diferents participants havien d’anar sortejant. Els participants en esta modalitat eren parelles, ja que el conductor anava acompanyat d’una xica, que sentada al darrera intentava agafar l’anella per a endur-se algun dels trofeus guanyadors que, en este cas, sí que era una copa. Alguna de les participants, Mª Loreto Ferrandez Ferrandiz, recorda que eixe any, 1957, estava preparant les oposicions de magisteri, i va anar de copilot amb un dels organitzadors d’esta modalitat, Eduardo Flores. Per cert, van guanyar una de les copes, donant mostra de la bona coordinació i perícia.

Altre control  durant la carrera de motos ubicat davant del grup escolar.

A finals dels seixanta van deixar de celebrar-se, encara que de manera excepcional es van repetir l’any 1983, coincidint amb el Mig Any fester, dins de l’apartat anomenat jocs populars, i van tenir una gran acollida. Va ser una mena de participació popular dels més jóvens en la festivitat de l’u de març, recordada per algun dels seus protagonistes amb gust i simpatia, i que va proporcionar als veïns i veïnes de totes les edats uns moments de diversió i distracció a l’aire lliure, amb l’emoció per veure qui seria el participant que agafaria abans la cinta. Cal aclarir que n’hi havia algun molt experimentat i habilidós, que podia guanyar-ne més d’una, tal com es veu a les fotos, on les fadrines imposaven la banda al ciclista afortunat. Tot un espectacle, abans de l’eixida de la processó, que posava el punt i final al dia de festa gran de l’hivern.

Març de 1983. Durant les celebracions del Mig Any, varen haver carreres de cintes. A la fotografia les xiques amb les bandes representatives de  les diverses comparses de la festa de Moros i Cristians.

Suni Brotons Boix. Febrer de 2025.

Article d'accés obert distribuït baix es condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional