(Dedicat a Maruja Sabater, veïna del Carrer la Mar, per contar-me la seua vivència personal i de sa tia, Concha Vidal, que forma part de la historia social i humana de les dones del nostre poble i per guardar el material gràfic que acompanya al treball, tot un testimoni visual impagable)
A Mutxamel, evocar les primeres dones que van anar a treballar fora del domicili familiar és pensar de seguida en les cigarreres, és a dir les empleades de la Fàbrica de Tabacs d’Alacant. Però en estos fulls voldria donar a conéixer un altre grup de treballadores, no tant conegudes, però que des de primers del segle passat, també ocuparen el seu lloc al món laboral per mig de la seua faena al sector tèxtil i que eren conegudes com les saqueres.
És important ressenyar esta incorporació femenina al camp industrial, en una societat agrícola com la nostra, on la dona bàsicament era educada per a les funcions que es consideraven pròpies de la seua situació social en eixe temps, és a dir, perquè foren bones dones de sa casa, destinades a casar-se, tenir fills, cuidar dels familiars majors o malalts i obeir el marits sens cap dubte. Les xiquetes que aconseguien anar a escola rebien un ensenyament, on era més important saber cosir que aprendre la taula de multiplicar. Per tant la quantitat de dones que no sabien llegir ni escriure era molt superior a la dels hòmens.
És, doncs, digne d’elogiar, en estes circumstàncies de total dependència familiar, (en molts casos acompanyada de la carència d’estudis), la disposició de la dona mutxamelera de prendre noves iniciatives, en moltes ocasions provocades per la precària situació econòmica que patien, i d’anar a buscar el jornal fora inclús del nostre poble. A més també havien d’afrontar els prejudicis del veïnat que no veia amb bons ulls el desplaçament de les xiques fadrines fora de la localitat i que compartiren el seu recinte de treball amb hòmens.
Tenim referències que al Molí Foc, als inicis de la passada centúria hi havia una fabriqueta de sacs, on van treballar ja algunes veïnes d’esta localitat, en unes condicions de faena prou precàries.
El següent pas era anar a Alacant, concretament a la factoria anomenada “Industrial Textil Alicantina”, coneguda popularment com la Fàbrica de Sacs, que estava ubicada al barri de Benalúa, prop de la platja de Baver. Esta empresa constituïda per capital francès va organitzar un centre de treball molt avançat per al seu temps. La potència i eficàcia de la maquinària, les prestacions socials i domèstiques que oferia als seus empleats, sobretot a les dones, la política humana i assistencial que van portar endavant, van fer d’este centre un establiment model, que era visitat per empresaris espanyols i europeus que volien comprovar el seu magnífic funcionament.
Als anys trenta del passat segle ja anaven les saqueres mutxameleres cap a Alacant. En moltes ocasions patint els efectes de les bombes que es llançaren sobre la capital, durant els anys de guerra civil. Acabat el conflicte bèl·lic, les instal·lacions d’esta fàbrica foren ampliades i millorades. Moltes van ser les xiques del nostre poble que allí trobaren el seu lloc de treball remunerat. A les sis del matí muntaven al primer tramvia, ja que si arribaven tard perdien mig jornal. El tramvia de l’Horta, a determinades hores constituïa un variat i animat conjunt representatiu del món laboral mutxameler que marxava cap a la capital: saqueres, cigarreres o fabricantes, i molleros o llauradors que anaven a vendre al carrer Quintana les mercaderies.
Generalment solien baixar del tramvia a l’esplanada i anaven a peu fins a Benalúa, patint fred o calor. Cada operària tenia assenyalat un lloc de treball concret segons l’especialitat: ordidores, teixidores, costureres, planxadores, etc., conjuntament amb els oficinistes i mecànics, etc., eren l’exponent de la varietat de funcions que es necessitaven per a fer marxar els telers i produir els sacs. No tenien un jornal fix, sinó que cobraven per faena acabada, és a dir a estall, i pràcticament es passaven el dia dretes, des de les vuit del mati fins a les sis de la vesprada que acabaven la jornada laboral.
Hui, al març del segle XXI, quan contemplem la perspectiva laboral dels treballadors i treballadores de totes les edats i condicions, quan les reformes sempre van destinades a que paguen els mateixos i arrepleguen uns pocs, quan els grans economistes sols tenen com a medicina amarga per a curar la crisi, els acomiadaments i els retalls, quan sembla que sols ens queda altra vegada la paraula... és valuós donar a conéixer les condicions laborals, humanes i els drets socials a què tenien accés les treballadores d'esta fàbrica alacantina.
A la part positiva hem d’anotar en primer lloc, que guanyaven un salari, molt ben rebut a casa i permetia a les xiques fadrines no estar depenent dels familiars. Estaven assegurades i gaudien de facilitats per a poder continuar el treball, després de la maternitat, ja que la mateixa empresa tenia instal·lats nidos i cuidadores on estaven els xiquets que encara necessitaven de la llet materna.
Gaudien d’importants beneficis a l’hora d’adquirir determinats articles, ja que tenien economats on fer les compres de queviures i roba, amb grans descomptes. Se’ls donava l’asguinaldo per Nadal, i a més l’empresa els oferia la possibilitat de fer turisme gratuït tots els mesos de juny, pagant-los un viatge a qualsevol lloc d’Espanya.
Elvira la Garrofa, Elisa el de Riso, Encarna la Timotea, Concha Vidal, M. Loreto la Ràbia, Maruja Sabater... i moltes més van constituir l’aportació mutxamelera al gremi de saqueres, capdavanteres per obrir-se camí dins del difícil món laboral, tractant d’aportar ajudes i estabilitat a l’economia familiar. Totes elles formen part de la història de la dona en general i de la mutxamelera en particular, per aconseguir un canvi social que facilite el trànsit de l’home i la dona per la senda de la igualtat i la justícia.
Suni Brotons i Boix.
Cronista Oficial de Mutxamel – Estiu de 2001
Llibre Festes de Moros i Cristians – 2001
Revista Cos i Ànima.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments