Continuem caminant pel nostre poble i ho fem per uns espais tradicionals i coneguts, intentant saber un poc més de la seua historia al llarg dels anys, i de segur que al parlar de la placeta de Sant Roc, de seguida la relacionem amb la casa Ferraz, la seua torre i el ficus centenari del jardí.
L’any 1867, l’Ajuntament intenta portar aigües potables al municipi des de les Fontetes i en el plànol, que porta per títol Proyecto de Construcción de Aguas potables a la Villa de Muchamiel, trobem que l’actual Passeig de la Constitució es denominava Calle de San Roque i l’actual placeta de Sant Roc, Plaza de la Constitución.
Estava flanquejat al nord per l’antic camí del Valencià, que facilitava l’entrada al municipi dels veïns que vivien a les partides i edificis disseminats a l’est del nucli urbà ( com Palmeretes, Tosca, Alberola, Arbre Blanc, Canaleta, El de Valencià, Gamborino…) i travessat al seu costat dret per la sèquia major que continuava cap a la plaça Nova pel camí estret que unia estos dos trams de nucli urbà. Com que limitava a un costat per la séquia mare descoberta era molt difícil el trànsit dels carruatges, sobretot, a la part sud que fitava amb la placeta de Sant Roc, com trobem escrit al Llibre de la Confraria de la Mare de Déu de Loreto, que ens conta el que va ocórrer el dia 24 d’agost de 1758, “..a cosa de las 9 horas de la mañana , yendo en su silla volante don Francisco Montenegro, con su hijo, y su criado en la trasera sentado, desde su heredad que está a la entrada desta villa, antes del portal de San Antonio de Padua al combento de San Francisco de Paula a oir misa, pasando la esquina de la plaza llamada de Iborra, en donde está colocado en su quadrito, San Roque, al llegar a la segunda casa, como está tan estrecho el camino, con la sequia a un lado y casas en otro, que no hay más transito que el de un carruaje..”
En canvi per la part central era i es una zona urbana prou ampla, el que permetria que les persones pugueren transitar còmodament al mateix temps que (coberta la sequia) passaven els carros i més tard el trenet de foc i els primers cotxes, i anys després el tramvia número 4, per l’actual carretera.
L’amplitud d’este carrer o passeig poblat d’acàcies, resultava ideal per a desenvolupar moltes activitats lúdiques i comercials: l’estanc que hui encara està en funcionament, el forn de Rafelica, la tenda de Flor Ferrándiz, que a més tenia la Centraleta de Telèfons, la carnisseria de Pablo Torregrosa Guixot, on encara hui trobem a la seua neta Mari Carmen. A l’entrada sud hi havia un arc de pedra amb dos columnes, evocant els parcs o jardins de les grans ciutats. Va ser enderrocat als anys seixanta del passat segle, però afortunadament l’any 2002 es va poder tornar a recuperar esta porta d’entrada tant peculiar. No va passar el mateix amb el “templete” per a concerts de la banda de música que es va construir l’any 1926 al centre del passeig.
Al mes de juny del 1924 es va presentar a l’Ajuntament un projecte important a través d’instància signada per Vicente Pérez Quereda, com a president de la Sociedad Filarmónica La Alianza : “solicitando permiso para construir en medio del paseo de la calle de San Roque un templete para tocar la música, que tendrá dos metros de altura con seis pilares de ladrillo y cemento, formando en el alto un plano de cemento y hierro de cinco metros en cuadro”. La Comissió d’ “Ornato y Policía Urbana” el va informar favorablement i va autoritzar la construcció d’este recinte especial amb les condicions següents:
“-La obra del templete habrá de reunir todas las máximas garantías de fortaleza y seguridad para evitar toda clase de accidente.
-La construcción tendrá que hacerse guardando las distancias de dos metros de la cuneta de la carretera, como exige en su informe la Jefatura de Obras Públicas empleándose los materiales que se indican en la solicitud.
-Una vez terminada la construcción del templete, este pasará a ser propiedad del Ayuntamiento, o sea del pueblo, puesto que por suscripción lo construye, y la Corporación Municipal hará en lo sucesivo las reparaciones y modificaciones de mejora que sean necesarias para su conservación.”
Els veïns estaven contents amb la banda de música i gràcies a les aportacions econòmiques dels particulars es va poder alçar el desitjat templet, que va ser inaugurat oficialment al mes de setembre de 1927, apareixent a la premsa alacantina. Per desgràcia no sabem quan es va enderrocar ni hem trobat cap imatge d’esta construcció.
El “Passeo”, també anomenat en un temps Sant Roc, no es pot deslligar d’esta placeta, lloc centenari que alberga un edifici amb jardins, joia del patrimoni arquitectònic mutxameler. Es tracta de la casa i torre hui conegudes com de Ferraz i el jardí anomenat de Santa Elena. Al cantó est trobem la imatge de Sant Roc, figura emblemàtica en les poblacions valencianes, ja que era advocat contra la pesta. Referent a este espai poden trobar amplia informació a l’article publicat en este bloc, que porta per títol Casa i Hort de Ferraz : espai emblemàtic de Mutxamel.
La placeta de Sant Roc al començar el segle XX era el punt escollit per a celebrar diverses activitat. Fins aquí aplegava la banda de música del regiment “Princesa Mercedes” ubicat a Alacant, amb les seues eixides, i solien fer un descans, a vegades dinar inclòs. Es celebrava mercat els dimecres i pel que fa a les activitats lúdiques direm que algun circ no massa gran instal·lava a la placeta la seua carpa, i era el lloc escollit per al muntatge de les barquetes de la fira, que s’establien per uns dies a Mutxamel amb motiu de les festes de març o setembre, i que constituïen una font d’alegria i diversió per als menuts i fadrinets.
El veïnat del “Passeo” i de la placeta participaven també de les festes a l’aire lliure i el dia 1 de juliol de manera improvisada solien ballar la dansà que iniciaven a la part d’este espai. Les dones es posaven el mantó de Manila o bé simplement un mocador de damunt de l’esquena, i fent sonar les postisses, acompanyades pel tabal de Pablo Torregrosa i alguna xaramita, començaven a ballar, mentre algun cantaor o cantaora anava desgranant diferents jotes o alguna que altra malaguenya. Este ritual executat este primer dia del mes, tenia com a finalitat, segons comentaven que les persones participants no “s’enjoriolaren”.
Quan faltaven nou dies per a la festivitat de Sant Roc, el dia 16 d’agost, el veïnat d’estos carrers, començava el novenari en honor al sant i totes les vesprades durant nou dies, sobretot les dones, aprofitant l’ombra del ficus centenari, portaven cadires de casa i assentades anaven resant les diferents oracions indicades per a la ocasió. L’últim dia es preparava un sopar comunitari, que els veïns i veïnes havien preparat a casa, verdures fregidetes, coca salada, embotit, dolços casolans… tot acompanyat d’un botijó amb aigua fresqueta amb unes gotetes d’anís. I després a ballar la dansà.
Quantes històries, vivències i records s’arremolinen al voltant d’estos espais urbans amb solera. Amb el pas del temps van canviar les seues denominacions oficials: Luis Sirval, Calvo Sotelo, Niceto Alcalá Zamora i Salvador Antón Torregrosa (metge mutxameler que va exercir la seua professió al nostre poble entre les acaballes del segle XIX i les primeres dècades del segle XX i que va morir l’any 1935). Però els mutxamelers i mutxameleres van conservar a la seua memòria els noms populars i tradicionals de “Passeo” i Sant Roc. De segur que alguns/algunes de vosaltres en llegir este article recordareu els comerços de la “Drogueria de Roman” o la sastreria d’Antonio Ripoll “Costera” o la tenda dels Pastor, que eren coneguts com els de la “Placeta”, ja que la seua casa i establiment feia cantó a este lloc privilegiat del nostre municipi, que sense dubtar-ho, val la pena conéixer.
Assumpció Brotons Boix.
Cronista Oficial. Juny de 2024.
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments