Rafael Altamira i Crevea va nàixer a Alacant l’any 1866. Es va llicenciar en dret a la Universitat de València i va obtindre el doctorat a la de Madrid. Va exercir de catedràtic d’Història del Dret Espanyol a Oviedo. Va ser director general de Primera Ensenyança (1911-1912), i des d’aquest càrrec intentà realitzar les innovacions pedagògiques de la Institución Libre de Enseñanza.
Jurista, historiador, pedagog i polígraf. L’any 1920 va participar en el projecte de creació de la Societat de Nacions, així com també del Tribunal Permanent de Justicia Internacional de la Haya, del qual va formar part com a jutge titular, sent reelegit per al càrrec al 1930.
Col·laborador de revistes i obres científiques, la seua obra ha estat reconeguda en els medis universitaris d’Europa i Amèrica. A més a més va ser el precursor dels estudis sociològics amb les seues investigacions sobre Dret Consuetudinari i l’economia popular de les comarques alacantines: Derecho Consuetudinario y Economia Popular de la Provincia de Alicante. En 1932 va publicar dues obres literàries de la seua joventut en valencià: La Terreta i Marina. Tota la seua producció expressa la seua ideologia democràtica i liberal; per tots aquests motius va ser un home molt estimat a les nostres terres.
L’any 1909 va realitzar un viatge per tota Llatinoamèrica, com ambaixador cultural de la universitat d’Oviedo, on este temps treballava. Als diferents països visitats va pronunciar nombroses conferencies i concedí gran quantitat d’entrevistes als diversos mitjans literaris i d’investigació, on deixà constància de la seua gran formació acadèmica i reafirmà el seu gran prestigi intel·lectual.
El seu retorn va ser cap Alacant on va arribar el mes d’abril de 1910, on se li va dispensar una afectuosa acollida.
La Corporació Municipal de Mutxamel també va tindre en compte el treball de Rafael Altamira, al igual que molts ajuntaments propers, entre ells el de la capital, Alacant. i a la sessió plenària del 23 de març de 1910 va prendre l’acord següent:
“Que cercano el día de la llegada a Alicante de nuestro ilustre comprovinciano el docto catedrático de la Universidad de Oviedo D. Rafael Altamira Crevea, de regreso de su lucidísima expedición a las Repúblicas Americanas, donde tantas y tan merecidas lauras ha conquistado en aquellas regiones por su saber, estimaba, siguiendo el ejemplo de la capital de la Provincia y de sus más importantes poblaciones, contribuir y coadyuvar en algo al brillante homenaje que se intenta tributar en Alicante a su llegada. Que a dicho fin el presidente proponía a la Corporación el que rindiendo un justísimo homenaje de admiración al sabio catedrático
D. Rafael Altamira Crevea, declararle hijo adoptivo de esta villa.
Y por unanimidad se acordó: declarar hijo adoptivo de esta villa de Muchamiel a nuestro ilustre comprovinciano el Doctor Catedrático de la Universidad de Oviedo D. Rafael Altamira Crevea en testimonio de la admiración producida por su saber y vivísimo interés demostrado por la cultura”.
El dia 3 d’abril de 1910 el Sr. Altamira va arribar a Alacant, i al passeig de l’Esplanada més de vint mil persones li van donar la benvinguda. A la vesprada es va celebrar a l’Ajuntament d’Alacant una recepció, i en el transcurs de la qual la Corporació Municipal alacantina el va declarar fill predilecte de la ciutat.
L’alcalde de Mutxamel, Francisco Pastor, acompanyat d’alguns regidors va assistir a l’acte. Van saludar el Sr. Altamira en nom del nostre poble, i aprofitaren per a fer-li donació del certificat de l’acord plenari, en què l’Ajuntament del nostre poble el declarava FILL ADOPTIU DE MUTXAMEL.
Segons els testimonis escrits, Rafael Altamira es va mostrar molt satisfet i va demanar que feren arribar a la Corporació Municipal i a tots els veïns del poble, el seu reconeixement i gratitud, i que sempre i en qualsevol moment estava incondicionalment a disposició del poble de Mutxamel com un fill més, ja que de tot cor, des d’aquell moment es considerava de Fet i de Dret com un fill més del nostre poble.
Exiliat, en acabar la Guerra Civil Espanyola, es va instal·lar a Mèxic, on continuà la seua tasca pedagògica, docent i d’investigació, fins que va morir l’u de juny de l’any 1951, en que oer segona volta havia estat proposat com a candidat per a rebre el premi Nobel de la Pau.
Enguany fa 110 anys que el nostre Ajuntament va acordar declarar FILL ADOPTIU de la nostra vila al gran jurista i humanista, Rafael Altamira i Crevea, “..en testimonio de la admiración producida por su saber y vivisimo interès demostrado por la cultura...”. Per la seua labor en el món de la cultura nacional i internacional, pel seu talant democràtic, pels seus treballs que estudien el dret i les formes de viure a les nostres terres, la corporació municipal actual hauria de tindre un record per a ell, i dedicar-li un carrer que perpetue el seu nom, la seua obra i la seua memòria i gual que ho varen fer ja fa molt de temps el Campello, Sant Vicent o Alacant, per homenatgejar a esta alacantí universal, fill adoptiu de Mutxamel.
Assumpció Brotons i Boix
Cronista oficial Mutxamel
Llibre de festes de Moros i Cristians Mutxamel 1996
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments