El rellotge mecànic, com el seu nom indica, és el fabricat íntegrament amb peces mecàniques. Van començar el seu rodatge a les torres de les esglésies o edificis oficials a mitjan segle XV. Hui que tot el món té a sa casa una gran varietat de dispositius elèctrics o electrònics que li faciliten l’hora, és difícil comprendre fins a quin punt era necessari este servei per al discórrer diari del veïnat. Les primeres referències escrites sobre el rellotge municipal, ubicat a la torre del nostre campanar, ens apareixen al document d’agregació signat entre el nostre poble i la ciutat d’Alacant, l’any 1653, on podem llegir:
“VII Ittem, així mateix se ha de obligar com se obliga dita ciutat a pagar annualment durant la dita agregació cinquanta lliures a un mestre de escola, trenta lliures a un ministre, sis lliures al que portarà lo relòngie, sis lliures a un organiste, sis lliures per a la caritat dels sermons que se ofereixen predicar en algunes festivitats que toquen a dita vil×la; tots los quals salaris se han de consignar en los arrendadors de dites rendes de dita vil×la.
XXXIIII Ittem, que los dits regents de justícia i jurats de dita vil×la hàgien de nomenar i tenir un ministre per a son servici, com hui tenen i un mestre de escola i altra persona per a portar lo relongie i altra per a organiste”[1]
Les anotacions referides són importants perquè ens indiquen, ja al segle XVII a Mutxamel, l’existència d’esta prestació municipal, amb una persona a càrrec del rellotge amb el sou corresponent.
A punt d’acabar el segle XIX, tornem a tenir-ne notícies, encara que no massa favorables:
“También se acordó, visto el abandono y negligencia de que viene dando pruebas el encargado del reloj de la Torre, Don Cayetano Bernabeu Planelles, declararle cesante en dicho cargo y nombrar para sustituirle a D. José Bernabeu Martinez, con el sueldo que tiene consignado en el presupuesto”[2]
El mateix any tornem a trobar informació, en este cas les queixes del senyor rector dirigides al nou encarregat i al fet que este tinguera també claus de la parròquia:
“El Señor Alcalde manifestó que por el Señor Cura párroco, Don Vicente Morell Valero, se le habían formulado varias quejas sobre el encargado del reloj; porque como quiera que la entrada a la Torre es por dentro de la Iglesia, si este cargo lo desempeña una persona extraña habrían dificultades y rozamientos, por las molestias que ocasiona estar siempre la persona que tiene las llaves de la Iglesia obligada a abrir cuando al otro se le ocurre dar cuerda al reloj.
Además la escalera por donde se sube a la Torre, es la misma que comunica con otras dependencias de la Iglesia que siempre están abiertas, se hace imposible que una persona ajena pueda entrar y salir cuando tenga por conveniente.
En vista de estas manifestaciones y después de una breve discusión se acordó por unanimidad, que con el fin de evitar rozamientos con la Iglesia y siendo de tan escasa importancia el destino de encargado del Reloj, se faculte al Señor Cura de esta villa, para que nombre y destituya, cuando lo crea oportuno, sin necesidad de consultar previamente con nadie al encargado del reloj, dando cuenta después al Ayuntamiento, para los efectos de abonarle el sueldo”[3]
És important destacar que fins a l’any 1904 no trobarem cap informació que ens proporcione un poc de llum sobre quin tipus de rellotge existia i quines característiques tenia. Al mes de novembre de l’any anteriorment assenyalat la corporació municipal ja havia consignat al pressupost municipal la quantitat de 1.250 ptes.
“[…] para atender en parte la compra de un reloj para instalarlo en la torre de la Iglesia parroquial de esta Villa, toda vez que el que hoy existe se encuentra en muy mal estado, hasta el punto que es completamente imposible el conseguir que funcione con alguna regularidad, a pesar de las continuas composiciones y arreglos que se le han hecho; por todo lo cual cree que es llegado el caso de hacer las gestiones necesarias para adquirir e instalar un nuevo reloj […][4]
Es crea una comissió presidida pel senyor alcalde, el senyor José Antón Domenech, perquè en nom de la Corporació Municipal estudie els diferents tipus de maquinàries ofertades pel rellotger de Madrid José Anduaga, així com els preus que demana. Com anècdota, cal mencionar que al comitè format per a esta tasca trobem la presència del senyor Cayetano Bernabeu Planelles, que l’any 1897 havia estat cessat del seu càrrec d’encarregat del rellotge, “por abandono y negligencia”.
Finalment es pren l’acord de comprar un nou rellotge que serà construït expressament per a col·locar-lo a la torre campanar. Es signa un contracte amb el rellotger madrileny, senyor Anduaga Cortabarria, la lectura del qual és molt interessant per a saber com era el rellotge i el seu funcionament. En primer lloc hem d’assenyalar que el cost total va ser de 5.225 pessetes, instal·lat i en marxa. El pagament es va fraccionar per a fer-lo efectiu en quatre anualitats, amb una garantia de bona marxa de deu anys. El temps de construcció previst era de tres mesos. Pel que fa a les característiques tècniques les més destacables eren:
“ […] dicho reloj será de primera clase, el número cinco sistema Sehvvilgué, de treinta horas de cuerda, con ruedas imperiales de treinta y seis centímetros de diámetro, tocando los cuatro cuartos a doble golpe, y las horas sobre tres timbres de metal Font de primera calidad, con todos los accesorios, como son, una esfera de chapa de hierro de un metro cincuenta centímetros de diámetro, castillete de hierro forjado para colocar los timbres, transmisión, ruedas universales, horquillas de compensación, graduadores, poleas, básculas, martillos, pesas de hierro fundido, cuerdas metálicas y armario de madera pintado al óleo para la máquina […][5]
Altres aspectes a destacar eren que:
“[…] los rodajes de las sonerias tendrán suficiente fuerza para hacer sonar bien un juego de campanas de mil quinientos kilos, la esfera será de chapa de hierro pintada al óleo, con fondo blanco y números negro; tocará las horas sobre un timbre de trescientos kilogramos y los cuartos sobre uno de ciento cincuenta y otro de setenta y cinco kilogramos[...]toda la máquina del reloj estará encerrada en un buen armario de madera pintado al óleo y tendrá puertas vidrieras, las cuales no habrá necesidad de abrir para dar cuerda al reloj y observar su marcha […]”[6]
Pràcticament setanta anys va durar este nou rellotge mecànic, fet que ens dona una idea de la seua qualitat i excel·lència. Sabem que al llarg del segle passat, els funcionaris públics encarregats de fer-lo funcionar compartien el seu treball de rellotger amb el de fontaner, l’últim empleat municipal que va exercir esta ocupació va ser Emilio Ripoll Pastor, “Emilio el Fontero”, que també efectuava els bàndols municipals per les nostres vies públiques.
L’any 1976 deixa de funcionar i l’Ajuntament acorda celebrar concurs públic per a contractar l’adquisició d’un nou rellotge -que ja funcionaria amb electricitat- i aprovar el plec de condicions que havia de regir este procediment. El mes d’abril de 1977 es resol l’adjudicació a favor de l’empresa Industrias Manclus de València, “por la cantidad de ciento sesenta y cinco mil ptas. más gastos; por considerarla la más ventajosa entre las admitidas”[7]
El mes de juny d’eixe any va quedar definitivament instal·lat, tal com reflectix la notícia apareguda al diari alacantí Información:
“Una noticia, que era esperada por todos los vecinos, ha sido la puesta en marcha del reloj de la torre de la Iglesia, al que se le ha puesto nueva maquinaria, así como el cambio de esfera, oyéndose ya los casi olvidados “hores” y “mitges” que estuvieron enmudecidas un largo periodo de tiempo.”[8]
Des d’esta època la maquinària del rellotge ha sofert algunes actualitzacions de tipus tècnic per adequar el funcionament a les noves tecnologies i facilitar la seua posada a punt. Però continua sent una experiència sonora i visual inoblidable escoltar el so de la maquinària del temps, bé des del caramull de la torre, on estan situats els martells mecànics, o a l’últim pis, on estan les campanes; i si és a migdia, quan sonen les dotze, irrepetible i sensacional.
[1] AMA, Arm. 14, Llibre 5, Fol. 105-112 (Concòrdia d’Agregació). [2] AMM. Acta Plenària, 16/05/1897. [3] AMM. Acta Plenària,10/10/1897. [4] AMM. Acta Plenària, 06/11/1904. [5] AMM. Junta Municipal de Asociados. Acta de la cessió, 13/12/1904 [6] AMM. Ibídem. [7] AMM. Acta Plenari, 22/04/1977. [8] Diari Información, 10/06/1977.
Assumpció Brotons Boix. Cronista Oficial.
Maig de 2021
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments