El mes d’agost de l’any 2007 va ser inaugurada la font ubicada a l’entrada sud del municipi, concretament entre les avingudes de Carlos Soler, popularment coneguda com la Rambla, i la d’Alacant. A l’acte van assistir moltes veïnes i veïns, desitjosos per veure esta obra municipal i, sobretot, els seus efectes visuals quan es fera de nit i es poguera contemplar en tot el seu esplendor.
Però què hi havia a esta parcel·la abans que es decidira construir este recinte hidràulic? Este terreny al passat segle formava part de les nombroses adquisicions realitzades pel nostre Ajuntament per completar l'obertura de la Rambla, iniciada l’any 1928, i podem situar-lo al polígon del cadastre de rústica denominat el Salt i la Roseta.
L’Ajuntament mutxameler, conscient de la importància d’acabar l'obertura de la Rambla i connectar-la amb la carretera nacional que travessava el nostre poble, decidix adquirir 3.461 metres quadrats l’any 1945.
[…] Que el Ayuntamiento de Muchamiel con objeto de continuar las obras de ensanche y urbanización parcial de la villa y con el fin de dar mayor impulso a la prolongación de la Av. de Carlos Soler y llegar a su unión con la carretera de Alicante a Alcoy, acordó en sesión del día dos de octubre del pasado año, autorizar al señor Alcalde para que gestionara las adquisiciones correspondientes a los fines perseguidos…(1945)…Para demostrar la extraordinaria importancia que esto representa para la villa, basta indicar que, en los terrenos situados a ambos lados de la parte de la Avenida de que se trata y en los del otro trozo mencionado, se edificarían gran número de viviendas, de que tan necesitado está esta localidad. [... ] (1948)
L'arquitecte encarregat d’executar este projecte novedós i revolucionari per a l’urbanisme mutxameler va ser Miguel López, nascut a València l’any 1907 i afincat a la ciutat d’Alacant l’any 1932, premi Nacional d’Arquitectura l’any 1978. El tècnic municipal, que també havia dissenyat el nostre Ajuntament, al seus informes i propostes redactats l’any 1949, explica que, per a concloure l’Avinguda i entroncar-la amb la carretera nacional, cal tenir en compte l’economia i el modus vivendi del veïnat. També ens confirma que ja s’han alçat cases on abans hi havia bancals, així com que ja es disposa d’un nou ajuntament,
“…El ensanche en esta zona Noreste, ya recomendado, se inició parcialmente en el año 1929, con las construcciones del Grupo Escolar y la Casa Cuartel de la Guardia Civil, partiendo de allí la amplia Avenida de Carlos Soler Poveda, en dirección al pueblo de San Juan. Posteriormente se han construido numerosos edificios a ambos lados de la misma, destacando entre ellos el reciente de las Casas Consistoriales.
Por todo ello era preciso el estudio y ordenación motivo del presente plano y memoria en este sentido, creando al mismo tiempo un enlace adecuado entre esta nueva arteria y la carretera, nervio esencial y columna vertebral de la Villa.
La estructura del trazado viario que se propone, según indica el plano, es en extremo sencilla pues partiendo del pie forzado de la Avenida existente, de 20 metros, se ha pretendido enlazarla a la carretera concluyendo en ella mediante un simple cambio de alineaciones, disponiendo en los acuerdos de la misma sendas glorietas circulares de 40 metros de diámetro, la primera en la inflexión de la Avenida y la segunda en el encuentro con la carretera…”
Ràpidament s’intenten adquirir els terrenys necessaris, quasi tots ubicats a la partida del Salt. Els propietaris eren Aurora Pérez Caballero i Federico Planelles Gosálvez. Les parcel·les adquirides suposen un total de 6.370 metres. Amb estes últimes adquisicions s’inicia una nova etapa urbanística, en què no sols es pretén consolidar la part dreta de l’avinguda fins al que hui és el carrer germans Pérez Lledó, sinó que, al mateix temps, es pretén continuar avançant cap a la connexió amb la carretera per l’ala esquerra, així com sanejar i parcel·lar l’entrada sud del municipi, des del que hui és el carrer la Pau fins al carrer Elx (últim tram del carrer Felipe Antón), perquè comunicara, amb la carretera nacional, esta zona i les nombroses cases de camp que hi havia disseminades a la partida de Barrella, San Martín, etc.
La tasca i les mesures adoptades als anys cinquanta pel govern municipal posen els fonaments per a revitalitzar i transformar l’aspecte urbà del municipi, fet que repercutirà també en la vida diària dels veïns.
La dècada dels seixanta va ser ja de canvis radicals a Mutxamel, en l’àmbit econòmic, social i humà. Un dels factors que possibilitarà el creixement serà la consolidació del cultiu de la tomata que provocarà l’arribada d’exportadors canaris, valencians i catalans, per a ampliar les zones de cultiu i començar la distribució en l’àmbit nacional i l’exportació a Europa, sobretot, al mercat anglés.
Els edificis bàsics per a la vida administrativa, educativa i sanitària (ajuntament, col·legi, caserna de la Guàrdia Civil, casa del metge) estaven ja construïts. La gran avinguda, oberta i connectada a la carretera nacional, i el traçat de nous carrers rectes a l’est de la població facilitaran el futur desenvolupament urbanístic.
De les dos rotondes projectades per Miguel López, sols se’n va construir una, la que hui ocupa la font dissenyada pel ceramista mutxameler Arcadi Blasco, batejada com a Torre-vigía, inaugurada el 16 de juny de l’any 2001. L’altra rotonda pensada per a la connexió efectiva de la Rambla amb la carretera no es va dur a terme, i hui es troba a faltar, ja que haguera estat un bon remei per a solucionar els canvis de sentits circulatoris que es produïxen en este espai, i que ja l’arquitecte havia solucionat l’any 1949.
Com he indicat a l’inici del treball, l’any 2007, al mes d’agost es produïx la inauguració de la gran font monumental ubicada al vèrtex sud, al punt d’unió entre la Rambla i el carrer Felipe Antón, substituint el xicotet jardí que allí hi havia. Amb esta construcció hidràulica, l’Ajuntament mutxameler pretenia canviar la fisonomia urbana de l’entrada del municipi, quan s’hi accedira des de Sant Joan. I la veritat és que ho van aconseguir, sobretot quan s’il·luminava a la nit.
Estes imatges van dedicades a tots i totes que no l’han vista funcionar, i com no també, a qui vam tindre l’oportunitat de contemplar la mescla preciosa d’aigua i llum, il·luminant l’entrada a Mutxamel al caure la nit; que ho disfruten.
Suni Brotons Boix.
Cronista de Mutxamel, agost de 2024
Article d'accés obert distribuït baix les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Comments